El modernisme és un estil que ha marcat la ciutat de Barcelona amb un signe diferencial que va més enllà de la pura estètica. Els carrers de la ciutat comtal són com un gran museu, en el qual les vidrieres, els mosaics i altres elements permeten reconstruir els anys transcorreguts entre l'Exposició Universal de 1888 i la primera dècada del segle XX, època en què el modernisme es va convertir en un art quotidià que va ajudar Barcelona a créixer i a aconseguir que els objectes més vulgars passessin a ser art.

Amb aquest afany d'utilitzar socialment l'art, els petits comerços i establiments lluïen amb orgull el segell modernista, juntament amb obres mestres com la Pedrera, el parc Güell o la Sagrada Família.

El modernisme es va expandir per altres països, però és cert que el català té una personalitat pròpia, ja que és un art vinculat al catalanisme polític. Un estil que combinava els símbols nacionals tradicionals amb abundants referències a l'arquitectura nòrdica i l'avenç tecnològic que van suposar materials nous com el ferro laminat i el vidre industrial, entre altres. També és característic d'aquest moviment el concepte d'"obra completa", és a dir, que els arquitectes plantejaven la construcció com un tot, pensant també en la decoració, els mobles, etc.

Antoni Gaudí és l'exponent més important d'aquest modernisme català. Pel que fa a l'arquitectura, destaquen també personalitats com Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.